Comments (2)

  1. Bet 31.07.2015 at 07:46

    Hola! us voldria explicar la nostra experiència/història a la zona de l’Anoia.

    Sóc nascuda l’any 89, 3 anys després de l’incendi del 86, el pitjor que es recorda a Catalunya.
    A casa nostra, el meu avi i el meu pare es dedicaven a la pastura i a “fer llenya” de manera controlada perquè ells sabien millor qui ningú quines parts del bosc s’havien de netejar. I com ells, molts altres veïns de la zona feien el mateix. Eren i són boscos privats, sí, però amb la consciència i responsabilitat que això suposa. Uns boscos frondosos, preciosos.
    Quan anaven a la vinya o al tros, sempre es feien l’esmorzar, amb foc, i mai havia passat res perquè ho controlaven perfectament. Els pagesos són els primers interessats en vetllar per les seves terres i en canvi estan en el punt de mira quan hi ha un incendi.

    Va arribar l’incendi de l’any 86, ens va cremar tot el nostre bosc i part de casa. Va quedar calcinat. A la meva àvia encara li ploren els ulls quan ho recorda. Les ajudes directament no hi van ser perquè tot se’n va anar al Parc Natural de Montserrat, que també havia cremat.

    Malauradament el sector primari ha estat tan castigat i infravalorat durant aquests anys (papers, entrebancs, burocràcia…), que els ramats van disminuir a tota la zona fins quedar-nos, actualment, pràcticament a 0, i amb un sotabosc brut i sec.

    Què cal fer? no ho sabem, un sol propietari de bosc, un sol pagès, es sent indefens davant tota la burocràcia i institucions que hi ha al darrere de la llei. Unes lleis fetes des d’un despatx, mentre nosaltres seguim treballant la terra tan bé com podem.

    Gràcies pel vostre suport, espero que des de la Xarxa de pastors i pastores de Catalunya pugueu pressionar una mica perquè les coses canviin.

Post to Reply